En parlava dissabte en Jaume Clotet en el seu article i avui reblo el clau en la mateixa direcció. Un any més avancem pels camins del desarrelament i la destrucció de la identitat de la mà d’uns dirigents, la diarrea mental dels quals camina parella a la seva manca d’alçada política.
En aquest punt de la pel·lícula —i de la vida— que quatre arreplegats amb el cervell tan ple de consignes com buit de coneixement intentin deixar-me sense el dret a la paraula, no em sorprèn gens.