Reconec que en sentir parlar el president Illa sobre el català, vaig patir una sensació mixta, entre una profunda fatiga i una ràbia continguda.
L’enorme disbarat que gira al voltant de les pintures murals de Sixena és una autèntica metàfora de l’anticatalanisme més primari i furibund que batega en moltes de les decisions polítiques i judicials que patim.
Fa anys vaig llegir una reflexió de Baltasar Porcel que ara em ve a la memòria.