|
Premio periodístico
En el marco de los Premios de Comunicación No sexista de la Asociación Catalana de Periodistas, me acaban de conceder el premio "Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista", por practicar "un periodismo riguroso y de calidad, haciendo visibles a las mujeres y sus actuaciones"
Como podéis imaginar, me siento muy orgullosa de este premio solidario y sensible.
Os cuelgo la información y un artículo que he escrito al respecto.
-----------------------------------------
|
La Associació de Dones Periodistas de Catalunya (ADPC) ha convocado como cada año, los premios de comunicación no sexista, cuyo objetivo es promover y recompensar a los medios de comunicación, instituciones y profesionales del sector su labor para ayudar a erradicar la comunicación sexista, y luchar por la buena prática periodística en cuestión de género.
De esta manera se distinguieron las buenas y malas prácticas del periodismo en referencia la mujer, premiando a las malas prácticas a "Balón Rosa" del diario "Sport" por dar noticias y rumores sobre las relaciones personales de los futbolistas y sus mujeres y novias, y como buenas prácticas premiaron al programa televisivo "Polònia", a Pilar Rahola y Ángeles Caso, por su contribución no sexista, así como un reconocimiento al "Canal Mujer" del diario "Expansión" y a la campaña "Mou-te per la igualtat" (Muévete por la igualdad), de Ayuda en Acción.
Con estos premios, las periodistas catalanas recuerdan una vez más su compromiso con los derechos de la mujer en la información.
Fuente: europapress.es
---------------------------------------------
Mujeres periodistas
Acaba de morir Christa Wolf, cuya azarosa biografía entronca con su brillante obra literaria. Entre otras Casandra, con la reinterpretación de la guerra de Troya en versión feroz patriarcado. Fiel al marxismo hasta el final, su obra fue más allá de su ideología, y acabó siendo un monumento a la literatura. Bella, intensa e imperecedera.
Pienso en Christa a raíz del premio que nos ha otorgado la Associació de Dones Periodistes. En el marco de la 19 edición de los premios de comunicación no sexista, se distinguieron las buenas y las malas prácticas del periodismo, en referencia a la mujer. Entre las malas, la sección Balón Rosa del Sport, que se autodefine como "noticias y rumores sobre las relaciones personales de los futbolistas y sus esposas o novias". Entre las buenas, Ángeles Caso; la responsable de Catalunya Música, Victòria Palma, el canal mujer del diario Expansión, la Revista Mia, la oenegé Ajuda en Acció, el equipo del programa Polònia y la periodista Myriam Josa Campoamor que, con 72 años, es la trabajadora más veterana de La Vanguardia. Personalmente me lo dieron "por un periodismo riguroso y de calidad, haciendo visibles a las mujeres y sus actuaciones". El resto de premiados tuvieron consideraciones parecidas.
Y fue así como las periodistas catalanas recordaron nuevamente la importancia del compromiso con los derechos de la mujer en la información, un territorio voluble donde se deslizan conceptos procazmente sexistas. La propia asociación, con décadas de lucha de la buena práctica periodística en cuestiones de género, es un ejemplo de ese compromiso.
Decía que pensaba en Christa Wolf, precisamente por la idea de "la visibilidad". No cabe duda de que Wolf es una de las escritoras más importantes de la literatura alemana moderna y la más relevante de la Alemania del Este. Comprometida con sus ideas –que la convirtieron en sospechosa para la temible Stasi, y también para el anticomunismo–, construyó un edificio de gran prosa, cuyo dominio de la escritura llegó al virtuosismo. Pero, como todas las mujeres de prestigio, tuvo que luchar mucho más que cualquier hombre para ser reconocida entre los grandes. Y de hecho, el homenaje de Günter Grass, cuando recibió el premio Nobel que ella nunca recibiría, iba en esa dirección: recordar que quizás ella lo merecía más que él mismo. Por supuesto consiguió quebrar el techo de cristal y llegar a ser una autora relevante, pero su camino fue, como el de todas las mujeres prestigiosas, más duro, más agresivo, más hiriente. Y, al final, menos reconocido.
La visibilidad de las mujeres y de su talento, ese es el sentido del periodismo con alma de mujer. Por eso me siento orgullosa de recibir un premio de buenas prácticas. Porque me recuerda el compromiso con el ideal de una sociedad donde las mujeres no sufran por ser mujeres, ni por demostrar su valía y su talento.
PILAR RAHOLA
LA VANGUARDIA
|
09/12/2011
|
|
Premi periodístic
En el marc dels Premis de Comunicació No Sexista de l´Associació Catalana de Periodistes, m´acaben de concedir el premi "Premi Bones Pràctiques de la Comunicació no Sexista", per practicar "un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions".
Com podeu imaginar, em sento plenament orgullosa d´aquest premi solidari i sensible.
Us penjo la informació i un article que he escrit al respecte.
--------------------------------
|
La Associació de Dones Periodistas de Catalunya (ADPC) ha convocado como cada año, los premios de comunicación no sexista, cuyo objetivo es promover y recompensar a los medios de comunicación, instituciones y profesionales del sector su labor para ayudar a erradicar la comunicación sexista, y luchar por la buena prática periodística en cuestión de género.
De esta manera se distinguieron las buenas y malas prácticas del periodismo en referencia la mujer, premiando a las malas prácticas a "Balón Rosa" del diario "Sport" por dar noticias y rumores sobre las relaciones personales de los futbolistas y sus mujeres y novias, y como buenas prácticas premiaron al programa televisivo "Polònia", a Pilar Rahola y Ángeles Caso, por su contribución no sexista, así como un reconocimiento al "Canal Mujer" del diario "Expansión" y a la campaña "Mou-te per la igualtat" (Muévete por la igualdad), de Ayuda en Acción.
Con estos premios, las periodistas catalanas recuerdan una vez más su compromiso con los derechos de la mujer en la información.
Fuente: europapress.es
---------------------------------------------
Dones periodistes
Ha mort Christa Wolf, l´agitada biografia de la qual entronca amb la seva brillant obra literària. Entre d´altres "Casandra", amb la reinterpretació de la guerra de Troia en versió ferotge patriarcat. Fidel al marxisme fins al final, la seva obra va anar més enllà de la seva ideologia, i va acabar essent un monument a la literatura. Bell, intens i imperible.
Penso en Christa arran del Premi que ens ha atorgat l´Associació de Dones Periodistes. En el marc dels Premis de Comunicació no sexista, es van distingir les bones i les males pràctiques del periodisme, en referència a la dona. Entre les dolentes, la secció Balón Rosa del diari Sport, que s´autodefineix com "notícies i rumors sobre les relacions personals dels futbolistes i les seves dones o nòvies". Entre les bones, Ángeles Caso, la responsable de Catalunya Música Victòria Palma, el canal dona del diari Expansió, la Revista Mia, l´ONG Ajuda a Acció, l´equip del programa Polònia i la periodista Myriam Josa Campoamor, que amb 72 anys és la treballadora més veterana, de La Vanguardia. Personalment me´l van donar "per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions". La resta de premiats van tenir consideracions semblants. I va ser així com les periodistes catalanes van recordar novament la importància del compromís amb els drets de la dona en la informació, un territori voluble on llisquen conceptes procaçment sexistes. La mateixa associació, amb dècades de lluita de la bona pràctica periodística en qüestions de gènere, és un exemple d´aquest compromís.
Deia que pensava en Christa Wolf, precisament per la idea de "la visibilitat". No hi ha dubte que Wolf és una de les escriptores més importants de la literatura alemanya moderna i la més rellevant de l´Alemanya de l´Est. Compromesa amb les seves idees -que la van convertir en sospitosa per a la temible Stasi, i també per a l´anticomunisme-, va construir un edifici de gran prosa, el domini de l´escriptura de la qual va arribar al virtuosisme. Però com totes les dones de prestigi, va haver de lluitar molt més que qualsevol home, per ser reconeguda entre els grans. I, de fet l´homenatge de Günter Grass, quan va rebre el premi Nobel que ella mai no rebria, anava en aquesta direcció: recordar que potser ella el mereixia més que no pas ell mateix. Sens dubte va aconseguir trencar el sostre de vidre i esdevenir una autora rellevant, però el seu camí va ser, com el de totes les dones prestigioses, més dur, més agressiu, més feridor. I, al final, menys reconegut.
La visibilitat de les dones i del seu talent, aquest és un dels sentits del periodisme amb ànima de dona. Per això em sento orgullosa de rebre un premi de bones pràctiques. Perquè em recorda el compromís amb l´ideal d´una societat on les dones no pateixin per ser dones, ni per demostrar la seva vàlua i el seu talent.
PILAR RAHOLA
LA VANGUARDIA.
|
09/12/2011
|
6
Re: Premio periodístico
|
Emhorabuena Pilar,
El otro dia en el programa de TV3 comentaste que hay personas a las que les gustas y otras a las que no.
Yo he pasado por los dos bandos. De no gustarme nada tu trabajo a valorar tu extraordinaria capacidad de comunicación y argumentación.
No he sido seguidor de Crónicas Marcianas, ni tampoco de la Noria. En tu entrevista a Violeta Santander no estuviste nada acertada. Encontré tu trabajo tremendamente parcial y populista. Todos tenemos desaciertos en nuestro trabajo dia a dia, desafortunadamente un sólo error de un personaje público es mucho más evidente y lo expone al riesgo de perder reputación. Creo que después lo pasaste muy mal con ete asunto. Y lo has logrado superar con creces.
Maravillosa en el programa de TV3. Me encantas. Tu madre una pasada. De tal palo tal astilla.
Me ilusionaría algún dia conocerte. Invito yo. Tú me pagas con tu excelente converción.
Y todos estos halagos vinen de un Murciano, castellano ....
¡Moltes felicitats!
|
Autor :
Data de publicació : 16/12/2011 19:02:40
|
5
Re: Premio periodístico
|
Estimadissima Pilar
Primer de tot, vuill felicitarte una altra vegada per aquest nou premi periodistic que tu mereixes sobradament. Soc un gran fan teu i amés tinc l´honor de poguer ser el teu amic, encara que no ens veiem tot el m´agradaria. Ets una intelectual de primera categoria, valent, sincèra que diu veritats com a temples. La teva lliuta contra el maltractament d´animals, contra la xenofobia i el antisemitisme, a favor de la dona i de Catalunya , a favor del equilibri en las postures del conflicte árabe-israelí, contra el fanatisme radical musulmá, a favor de la familia, a favor del drets de la dona, contra la corrupció, contra la impunitat dels poderosos, contra els espanyolistas postfranquistas i moltissimas coses mes et fan una persona entranyable, única i modélica que es un example d´honestitat i de veritat en la nostre societat.
En secon lloc i gracies al programa El Convidat de Albert Omque acabo de posar, me he emocionat moltissim veuret durant 48 horas a casa teva amb la teva extraordinaria familia. Se t´ha vist molt familiar, casolana, molt sencilla i com sempre dient messatges clars i contundents. Us veig a tu i a Robert més units que mai i m´ompla d´alegría amb el fantástic ambient i vistas del vostre Cadaqués estimat. Me he recordat moltissim i també m´he emocionat recordant la vostre visita de tu, el Robert i als 3 maravellosos fils a casa meva per un Shabat. Per mi, la meva dona i els meus 3 fils va ser una experiencia inolvidable.
Continuo llegint tots els teus articles a LV i estic sempre d´acord amb tu, parlis del tema que parlis.
T´admiro molt estimada Pilar que Deu (sigui femení o masculí) porti molta salud a tota la familia i que continui a donarte aquest dó de escriure i dir excelents discursos que ens dona esperança de que aquest mon val la pena tot i els grans o petits problemes de tota mena que podem tenir.
Del teu amic de debó i del posible candidat a nº 1 com a president del teu club de fans, et desitjo lo millor del mon rodejada sempre de la teva familia. Pensa amés que hi han miliers de personas de diversas nacionalitats que t´estiman i t´admiran molt per el teu sentit comú i el teu terennà sempre positivista, crític i directe.
Pilar, Roberto i flía: os estimo, gràcies
|
Autor : isaac levy (pippermint)
Data de publicació : 13/12/2011 00:13:12
|
4
Re: Premio periodístico
|
|
SOLO UNA PALABRA... F E L I C I T A C I O N E S !!!!
|
Autor : GRA Y JHC
Data de publicació : 11/12/2011 06:07:58
|
3
Re: Premio periodístico
|
Querida Pilar: Vaya mi alegría por este premio periodístico. Tu honradez, tu tenacidad, tus conocimientos, tus artículos que siempre me plantean revisar mi visión de la realidad. Gracias por todo lo que me has dado en estos años y redoblo mi alegría por el premio que recibiste.
|
Autor : Luisina de Buenos Aires
Data de publicació : 10/12/2011 21:15:53
|
2
Re: Premio periodístico
|
Felicidades Pilar, espero que sigas cosechando los merecidos éxitos para tu labor periodistica.
Un abrazo
|
Autor : Simy
Data de publicació : 10/12/2011 17:19:22
|
1
Re: Premio periodístico
|
Fe licitaciones y deseos que sigas haciendo tu labor fiel a tus principios-
|
Autor : Ruben
Data de publicació : 10/12/2011 08:57:41
|
|
 |
El més comentat |
|
408
Estimo ser Jueu.
|
|
M´envien aquest text atribuït, en principi, a Marcos Aguinis. L´autoria sembla confosa. Tanmateix, pel seu sentit provocador, em sembla interessant oferir-vos-el pel deb...
|
262
Llibertat: vertader o fals
|
|
Aquest interessant text de Rebecca Bynum, me l´envia l´amic i intel.lectual Jaime Lerner, que ha tingut la deferència de traduir-lo de l´anglès.
Rebecca Bynum és cri...
|
225
Benvinguts al blog
|
|
Un blog no és altra cosa que un paisatge de trobada, un lloc on, més enllà dels articles i les reflexions de l´autor, els lectors diuen la seva, es retroben en les paraul...
|
168
L´odi a Israel
|
|
El gran amic i extraordinari escriptor Marcos Aguinis no necessita presentació. Us deixo amb aquest magnífic article seu, aparegut a La Nación d´Argentina.
Aquest és l´ar...
|
166
¡Alerta!
|
|
Estimados amigos del Blog.
Por favor, lean este post que les escribo, con un cierto desconcierto y algo más de dolor:
------------------------------------------------
|
160
Els jueus de Sudamèrica davant el repte
|
|
L´excel.lent amiga Dina Siegel, Dir. de l´"Instituto Latino y Latinoamericano del American Jewish Committee", acaba de publicar aquest article en el Nuevo Herald de Flori...
|
156
Borges i els jueus
|
|
Aquesta resposta de Jorge Luís Borges a l´antisemitisme, mereix quadre d´honor. La reprodueixo pel seu interès i per la seva bellesa.
|
150
Goebbels con Internet
|
|
M´acaben d´enviar la llarga i densa entrevista que em varen fer a Montevideo, per al seminari "Búsqueda", durant el mes d´agost. Ha sortit ara publicada. "Búsqueda" es u...
|
144
"Esta sí es una guerra justa "
|
|
L´escriptor i pacifista Amos Oz acaba de publicar aquest article a Israel i també a Argentina, on dóna les raons per entendre aquesta guerra. La seva veu és clau per ente...
|
141
¿Llego la hora de la mujer en Israel?
|
|
En la línia de penjar, en aquesta web, articles d´altres persones que em semblen rellevants, avui porto l´article d´Andy Faur sobre les dones en la política israelí. És u...
|
|